dissabte, 31 de maig del 2008

Campanar






Tu ataülles totes les teulades, però no veus la gent closa a les cases.

divendres, 30 de maig del 2008

Arrels





Les arrels neixen, creixen i es mantenen.


Tot el que he estat, sóc i seré surt de les muntanyes nevades.


Si no em trobeu, aneu a la neu...

dijous, 29 de maig del 2008

Llenya




Preparem la llenya per cremar el pes de certa existència.
El pes de la negativitat.

dimecres, 28 de maig del 2008

Si mires



Mira més enllà del carrer, el sol marca el teu camí.

dilluns, 26 de maig del 2008

Pètals






Des que han caigut aquests pètals, he notat un polsim de tristesa en l'ambient.

diumenge, 25 de maig del 2008

aigua





Vull ser gota d'aigua.

Navegar per les aigües d'un món a un altre en silenci.

dissabte, 24 de maig del 2008

Món vell





Què hi ha rere la finestra?

Potser un món vell, arcaic; declino travessar-lo.

divendres, 23 de maig del 2008

Les joguines


Anys enrere vivia en el seu món.
Ara, de tant en tant m'hi perdo.

dimecres, 21 de maig del 2008

Vinya / terra





Vinyes verdes vora teu, que respires el batec terrós d'un somni.

dimarts, 20 de maig del 2008

Qui sóc?


Qui sóc? Certs cops no em trobo, certs cops no em reconec.

diumenge, 18 de maig del 2008

Elixir







D'aquí sortirà l'elixir de la nostra terra. Un vi que beurem junts.

dissabte, 17 de maig del 2008

Instants


Visc en el regne dels nostres breus instants.

dijous, 15 de maig del 2008

Bé escàs






L'amor és un bé escàs que sovint pateix restriccions.

dimecres, 14 de maig del 2008

Nit i dia


Foscor aparent, llums que deixen en segon pla la llum de la lluna.
Foscor i llum, nit i dia...

dimarts, 13 de maig del 2008

Ruïnes II






Oblits. Petits racons.

M'he deixat les claus de casa
i un rosec al cor.

dilluns, 12 de maig del 2008

Vidres


Els vidres bruts pel pas dels dies deixen entreveure l’oblit de les petites coses.

dimecres, 7 de maig del 2008

Ruïnes






Les ruïnes van deixant-me el cor al descobert. Les ruïnes m'alliberen.

Solitud


Tot queda desert, éssers versemblants apareixen i les ombres desapareixen. Tu en silenci has marxat, tot resta quiet i desert, solitud de cadires buides, solitud en els meus ulls.