Temps de pluja

dilluns, 15 de setembre del 2008

Una mirada fins a l'esperança de volar em porta molt lluny.

I va mirar enrere per última vegada. La seva mirada ho deia tot.

El teu rastre ha deixat petjada en el que era el millor de mi, l'aigua cristal·lina.

Terra, mar, aire. Persones, costums, tradició.

I uns colors que ens defineixen.

Els colors heredats es claven pintant la nostra pàtria.

Tenia sobre meu un cel càlid que se'm desfeia. Un cel apassionat que em deia que m'estimava.

Uns dits indecisos desemboquen a la platja dels sentiments.