Temps de pluja

dilluns, 15 de desembre del 2008

Les antenes, velles salvavides, naveguen per mars d'incomunicació.

Torna a sortir, torna a néixer, torna el dia, torna a omplir el cel.

Per fi he pogut mirar el sol de tu a tu.

I de mi a mi.

El respecte prové dels segles dels segles… el respecte viu en els pilars d'aquells temples més antics...

Deien que el foc purifica. I és, també, un regal per a la vista.

Tot té un preu, em pregunto quant valen els moments.

És ben cert que sovint les parets tenen orelles. Si fins i tot parlen!