El mar s'ho acaba emportant tot, retenir les coses no és bo, ni per elles ni per tu, que el mar s'endugui la sal de les llàgrimes que encara em queden per regalar, que el mar s'endugui el mal regalat.
Enmig del no res una branca sense color exacte, enmig de tot i sense lloc estable la branca veu passar el temps mentre uns marxen i ella es queda observant.