dijous, 29 d’abril de 2010

Enmig

Enmig del no res una branca sense color exacte, enmig de tot i sense lloc estable la branca veu passar el temps mentre uns marxen i ella es queda observant.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Una branca assenyala, el mig del no res...

Carme ha dit...

Tot passa i ella es queda... però algun dia també passarà, ella també, com tot, com tohtom.

Una abraçada, Me!

Me ha dit...

Hola Pilar, sí, el no res sembla estar-hi massa present.

Carme, tot passa, ho diuen però la branca pot ser veu que no es mou mai i que pot ser canviar de vista li aniria bé.

Gràcies a les dues pels comentaris!

sànset i utnoa ha dit...

Estar en mig de tot és una forma d'entendre la vida molt vàlida, més vàlida que qualsevol que discorri per un extrem.

Ja m'has tocat la fibra de bon matí incloent poemes del Mestre.

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Senyor PC, si passa per casa es trobarà alguna cosa...

*Sànset*

caytientangai ha dit...

Sembla com si li donés força i bona sort per a la sev a aventura d'enfilar-se al primer arbre!
security systems for businessDiscount Travel