dimecres, 11 de novembre del 2009

Fràgil



Veig com es trenca el dia. No pensava que fos d'un vidre tan fràgil.
Publicat per a

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Ei! que m'encanta aquest blog i les vostres reflexions... com és que no us havia trobat abans?

Petonets a tots dos!

3 de gener del 2010, a les 23:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)